Com ja hem pogut
veure al llarg del curs i de l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics en
el Procés d’Ensenyança-Aprenentatge en la Primera Infància, les noves
tecnologies formen part del nostre dia a dia. Però, quina és la tasca de
l’escola en el respecte de les TIC? I del mestre? De qui depèn la innovació
tecnològica a les aules d’infantil? Dels governs i les lleis o depèn de cada
mestre? Al llarg d’aquesta entrada tractaré de donar resposta a aquestes i
altres preguntes a partir d’autors com Jordi Adell i Manuel Area entre altres.
A finals dels anys vuitanta comencen a aparèixer els primers programes institucionals que
pretenen introduir les noves tecnologies a les escoles, es comencen a dotar de
als centres d’equips i hardware informàtics i es realitzen accions de formació
del professorat com el programa ATENA. Hi ha molta il·lusió i voluntat però
falten recursos materials i econòmics. A més, amb la reforma de la LOGSE al
1990, es deixa de prioritzar la introducció de les TIC a les escoles i molts d’aquest programes
desapareixen (Area, 2006).
Però una vegada
més, amb el canvi de Govern, es paralitzen alguns plans d’integració de les TIC
o es transformen amb uns altres. En aquest cas, les competències educatives
passen a mans dels governs autonòmics, la qual cosa provoca que en lloc d’haver
un pla que coordini la integració de les TIC a les escoles, el que apareix són
molts plans d’accions aïllats i exclusius de cada comunitat autònoma (Area,
2006). Personalment m’agradaria dir que tots els canvis de governs que es van
produint en la nostra societat no haurien d’afectar a l’educació, es a dir,
aquets àmbit hauria de ser consensuat per tots els partits polítics i no cada
vegada que hi ha eleccions, el nou govern faci una llei d’educació que
prioritzi els seus ideals en lloc de formar persones competents i crítiques,
independentment del partit que governi.
Però deixant de
banda les lleis, quina és la funció del mestre per integrar les TIC a l’escola?
I a l’aula? I a l’aula? Una integració efectiva de les TIC a l’escola, no depèn
només de la llei d’educació. Segons Iglesias (2004), s’ha
de tenir en compte tant els agents educatius (professors, alumnes, pares i
comunitat) com les tasques bàsiques en el procés educatiu (ensenyament,
aprenentatge, les relacions de comunicació i l’organització, gestió i
administració del centre).
Per tant cada
centre ha de disposar d’un Pla TIC integrat en
el seu projecte educatiu, que és “un instrument de planificació que persegueix
el desenvolupament del tractament de la informació i la competència digital i
la integració de les TIC coma eina
didàctica en el procés E/A” . Per tant, la integració de les TIC no depèn només
de la llei sinó que també entren en joc la cultura de centre, les creences i
expectatives que te la comunitat educativa al voltant de les TIC, la
metodologia del professor, la formació i altres factors veurem a continuació.
De fet, el procés
d’integració de les noves tecnologies no és fàcil i pot tardar de 3 a 5 anys o
més. Consta de diferents fases per les quals passa el docent, projecte ACOT, i
són les següents:
Accés: aprendre l’ús
bàsic de la tecnologia.
Adopció: els mestres fan
servir l’ordinador per fer el mateix que feien sense el mateix.
Adaptació: s’integren
noves tecnologies en pràctiques tradicionals però augmentant la productivitat
(ritme i quantitat de treball).
Apropiació: quan comencen a
experimentar-se noves formes de treballar didàcticament fent ús de les TIC,
obrint noves possibilitats que sense la tecnologia no serien possibles.
Innovació: fer ús de les
TIC de manera que no ho ha fet ningú abans i crear nous recursos i mètodes i
integrant-los en les activitats curriculars.
Per tal
d’arribar a la fase d’innovació, existeix un model de disseny d’activitats
mitjançant la tecnologia, el model TPACK:
Aquest model de
coneixement multidisciplinari sosté que hi ha 3 tipus de coneixements bàsics
que combinats entre si donen lloc a 6 tipus de coneixements distints per tal de
integrar les TIC i d’innovar a les aules. Penso que aquest model de programació
d’activitats és molt important donat que engloba tots els tipus de coneixements
i mitjançant aquest model la innovació seria possible a més de treballar de
manera competent totes les àrees i coneixements.
Per finalitzar
aquesta entrada us deixaré alguns enllaços a lectures que hem vist a classe en
les quals apareixen idees per programar
activitats TIC, com “a la caça del tresor” o com fer ús de les TIC a l’aula d’infantil. També dir que, al llarg
d’aquest temes 4 i 5 he pogut aprendre la importància del docent per tal
d’integrar les TIC a les aules, des de la llei educativa, passant pel centre i
a nivell d’aula, es a dir, sense unes lleis que aporten recursos materials i
econòmics als centres, un pla TIC que organitzi aquest recursos i coordini les
tasques a desenvolupar per part de l’equip docent i uns professionals formats
en la matèria, amb grans expectatives cap a les noves tecnologies, motivació i
ganes d’innovar, la integració de les TIC no seria possible, per tant privaríem
als alumnes, els principals protagonistes de l’educació, d’una ensenyança que
els prepari per afrontar la societat del
segle XXI.
Alguns enllaços d'interés:
Imatges aula antiga i moderna