TEMA 2. ENTORNS PERSONALS D’APRENENTATGE. PLE.

La segon part del tema dos de l’assignatura de Mitjans tracta dels entorns personals d’aprenentatge o PLE. Des de 2004 quan va sorgir per primera vegada el concepte Personal Learning Environments fins a avui dia, ha anat evolucionant i passat de dos perspectives diferents a una més centralitzada i que segons Attwell, Castañeda y Buchem, en premsa, podríem afirmar que  el “Un concepto tecno-pedagógico que saca el mejor partido de las innegables posibilidades que le ofrecen las tecnologías y de las emergentes dinámicas sociales que tienen lugar en los nuevos escenarios definidos por esas tecnologías” o en altres paraules una idea que ens ajuda a comprendre com aprenem fent ús de les tecnologies que tenim a al nostre abast, es a dir, “...es el conjunto de herramientas, fuentes deinformación, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asiduapara aprender”(Adell y Castañeda, 2010, pág. 23).

imagen: https://flic.kr/p/7XG4fB

Tots tenim un entorn d’aprenentatge inclús abans de les tecnologies. Però aquestes han trencat amb la manera tradicional d’aprendre, i la reflexió sobre les tecnologies i com utilitzar-les  ens ajudarà a fer de la tecnologia una eina més d’aprenentatge. 

Al blog de primer curs ja vàrem treballar el PLE, en primer lloc férem un PLE inicial amb les eines que coneixíem i fèiem servir per aprendre, tant al l’entorn virtual com al personal. Després vàrem fer un altre amb totes aquelles eines que havíem après a utilitzar i la meva conclusió va ser que havia après a fer ús de moltes més eines i no només per a l’assignatura de Bases Didàctiques sinó vaig aprendre a fer ús de eines que m’han ajudat al llarg de tot el grau i inclús en la meva vida personal i professional, es a dir, no només les he fet servir a la Universitat sinó que he fet power points com a regal d’aniversari, també algun movimaker etc.  a la meva vida professional conèixer les tecnologies i navegar per la Xarxa m’han obert les portes d’una nova feina aquest estiu on he treballat a la recepció d’uns apartaments.

imagen: https://flic.kr/p/4YUPTf

El que vull dir és que el saber fer ús de les tecnologies, el reflexionar sobre aquestes, el fet d’investigar com funciona una aplicació o eina, tot i que en costa moltíssim en algunes ocasions, m’ha obert moltes portes, m’ha aportat aprenentatge, inclús de vegades ha sigut un repte personal “he d’aconseguir aprendre a utilitzar-ho”. 

A continuació us deixaré un “draw my life” que vàrem elaborar, les meves companyes Silvia Furió, Celia Colomar i jo, per a l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament i que va ser tot un repte per a nosaltres ja que primer haguérem de investigar com es feia, reflexionar al voltant de com fer-ho i sobre allò que volíem dir i quina perspectiva donar-li i finalment dur-ho a  la pràctica. L’experiència va ser molt enriquidora i el resultat una gran satisfacció pel treball realitzat i pel nou aprenentatge assolit. 

Com a petita reflexió d’aquest tema dos, el qual ha sigut una mica extens, m’ha agradaria dir que he aprés, que respecte a la primera part, que la web 2.0 ha trencat amb el  rol d’expert i permet que tots puguin generar i crear contingut mitjançant unes eines molt intuïtives. A més els mestre pot crear els seus propis recursos, deixant de banda el llibre de text, afavorint el suport entre iguals i fomentant el aprenentatges col·laboratiu però sempre tenint en compte que el fet de introduir les tecnologies a l’aula no garanteix l’aprenentatge i és aquí on entra la part més reflexiva de les tecnologies, es a dir, som nosaltres els que decidirem si volem fer de les TIC una metodologia de treball i de transformació de l’educació. 

En quan al Ple, com diu n’Antoni Zabala, si a ballar s’aprèn ballant, a fer un Ple s’aprèn fent-lo per tant aquí uns deixo per acabar el ple d l’any 2015 el qual s’ha ampliat una mica gràcies a la reflexió que he pogut fer sobre les tecnologies al llarg d’aquests casi quatre anys d’estudis i esper que cada any s’ampliï una mica més. 

La realització del meu entorn personal d’aprenentatge m’ha donat l’oportunitat de ser conscient de les eines que utilitzo per aprendre, en especial crec que puc destacar el meu e-portafoli donat que és el que més faig servir per crear i compartir l’aprenentatge pel fet de reflexionar els continguts de classe, cercar informació per poder relacionar amb altres autors, consultar altres blocs per construir la meva pròpia entrada etc., fa que entrin en joc les tres parts del PLE.

 A més l’ús de les eines m’està ajudant a desenvolupar una capacitat de crítica que pensava que no tenia, es a dir, abans quan alguna persona, un mestre o un company o quan llegia alguna cosa, mai no hem plantejava res, és així perquè ho és. Ara m’agrada investigar, em qüestiono més les coses, vaig una mica més enllà, analitzo amb més profunditat i faig comparacions amb altres coses per tal de comprendre millor i d’aquestes reflexions construir la meva pròpia resposta, ja que tinc al meu abast molts recursos que m’ho permeten. També he trobat noves formes d’expressió, de creació com fer un vídeo amb movimaker per presentar un tema que és molt més visual etc., l’ús d’aquestes eines m’ajuda a anar més enllà del l’aprenentatge reproductiu cap al meta-aprenentatge: què he après? Com ho he après? I com ho vull transmetre?. Abans simplement ho reproduïa.

Penso que com a futura docent és molt important ser conscient de com aprenem per tal de poder proporcionar eines als nostres alumnes. Es a dir, si un dels meus objectius és introduir les TIC a l’escola, canviar la metodologia tradicional que fa ús del llibre de text,  he de tenir clar com jo mateixa aprenc, quines eines faig servir i com em relaciono en els espais virtuals.

  
Finalment donar les gràcies a les meves companyes que m’han permet publicar el vídeo que vàrem elaborar i a na Gemma pel vídeo d’introducció al tema que m’ha permès comprendre una poc més aquest tema 2.

Fins la pròxima!

Fons:

Castañeda, L. y Adell, J. (eds.). (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.

TEMA 2. LA WEB 2.0 I LES SEVES IMPLICACIONS EDUCATIVES

Aquesta entrada, tot i que no forma part de l’avaluació de l’assignatura de Mitjans, he sentit la necessitat de compartir-la amb vosaltres per donar sentit a aquest blog de quart d’Educació Infantil. A més el fet d’escriure m’ajuda a reflexionar,  estudiar, construir i compartir  els meus aprenentatges.

Com ja vàrem veure a l’entrada anterior, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, estan transformant la societat, la manera de treballar, de pensar, de comunicar-nos etc. i per tant l’educació necessita adaptar-se a aquests canvis i a noves necessitats de la societat digital.   

Tots aquests canvis a més, repercuteixen en la manera en que els joves no només es relacionin, canvien la noció de temps, processin la informació d’una altra manera, sinó que fan que abordin el procés de formació i instrucció des d’una altra perspectiva. Boschma (2007) afirma que ha decaigut la autoritat com a font de coneixement, hi ha una nova manera d’accedir a la informació i l’ordinador s’ha convertit en una màquina social. Per una altra banda Jenkins (2008) parla del nou entramat social i cultural que té tres noves característiques: convergència mediàtica, cultura participativa i intel·ligència col·lectiva. 

Per tant, el processament de la informació ja no és lineal sinó que és fragmentat, discontinu e hipermèdia i disposem de molts recursos per arribar a aquesta informació.

Per donar resposta a les noves necessitats de la societat neixen eines com la Web 1.0 (1993-2003) o Web 2.0 (la versió més actualitzada i amb multitud de continguts compartits mitjançant serveis d’interactivitat). 

No hem resulta gaire fàcil definir, amb les meves paraules, el concepte de Web 2.0 però segons la lectura de Cabrero (2009) cal diferenciar tres grans perspectives per definir aquest concepte. En primer lloc, implica una evolució tecnològica-instrumental des de la Web 1.0 que implica passar d’una web estàtica a una dinàmica, la qual no només tracta la lectura sinó també la escriptura compartida y ja introdueix noves eines audiovisuals i de comunicació més participatives i col·laboratives.

Des d’una perspectiva més filosòfica entenc que no es pretén tecnificar l’escola i perdre la capacitat de reflexió i crítica del sistema, sinó que aquesta visió fa protagonistes als internautes y als continguts per damunt del disseny i que allò important són les persones i no les eines que fan servir. 

I des de la perspectiva social entenc que hi ha una necessitat tant de realitzar continguts i a més compartir-ho de manera col·lectiva. Personalment penso que més que una revolució tecnològica, la web 2.0 és fruit de la necessitat de compartir coneixement, de la intel·ligència col·lectiva, de la cultura participativa de les quals fa referència Jenkins (2008). Es a dir, penso que les persones ens agrada construir (no només aprenentatges sinó qualsevol cosa que impliqui crear) i a més desprès volem compartir-ho amb els demés per tal de ajudar a qui es pot trobar en el lloc on nosaltres ens em vist abans, també ens agrada compartir opinions, col·laborar amb altres i cercar o oferir solucions a plantejaments que ens puguin sorgir en el nostre camí. 

Així mateix, la Web 2.0 té una sèrie de característiques que segons Pardo (2007), Castaño i altres (2008) són:

·         És dinàmica: els continguts s’actualitzen constantment.

·         Són col·laboratives: són elaborades per un grup de persones.

·         Són simples i intuïtives.

·         Poden ser utilitzades sense necessitat d’instal·lar res a l’ordinador. La web és la plataforma.

·          Entorn amistós i interactiu.

·         L’usuari té la capacitat de gestionar: què, quan i cóm publicar.

Per una altra banda estan les crítiques a aquest moviment que són que el fet de fer ús d’algunes eines no garanteix la participació, la innovació i la qualitat educativa, sempre ha de haver un temps  per a la reflexió i per últim que no es suficient amb disposar d’unes eines sinó que també hi ha d’haver una formació teòrica, si no és podem caure en un aprenentatge merament repetitiu.

Ara bé, podem utilitzar a l’aula qualsevol recurs que trobem a Internet? On podem trobar recursos lliures per crear els propis materials? Com sé l’ús que hi puc fer i quins drets tinc sobre allò que puc produir? Per donar resposta a aquestes preguntes hem de parlar dels drets d’autor i propietat intel·lectual. 

En el meu cas particular, he de dir que fins que no vaig cursar l’assignatura de Bases Didàctiques a primer de grau, no tenia molt idea al voltant d’aquesta temàtica però gràcies a aquest bloc i a l’assignatura vaig aprendre uns coneixements sobre els drets i la propietat intel·lectual i amb aquest tema de l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics he pogut ampliar. Ara sé quines imatges puc agafar i quin ús li puc donar i també com citar a l’autor de la imatge que he fet ús. 

Tornant al tema que ens ocupa, segons  Suvires i Galacho (2010), la creació i utilització de recursos educatius en internet ha generat el nou concepte de prosumidors, es a dir em passat de ser consumidors a ser també productors d’informació. També ha generat conflictes on abans no hi havia i per tant canvis en els drets d’autor, donat la gran accessibilitat i varietat dels recursos digitals. 

Així mateix, la revolució digital també ha tingut conseqüències a les aules i al procés d’ensenyament-aprenentatge com la incorporació de nous materials o la pròpia elaboració d’aquest per par dels docents. Per tant, és important conèixer els principis bàsics sobre la propietat intel·lectual, identificar fonts i recursos, utilitzar fons de reutilització i difusió adequats. 

Suvires i Galacho (2010) anomenen propietat intel·lectual al conjunt de drets que protegeixen al autor i a una altra series sèrie de persones com o entitats com intèrprets, executors, productors o radiodifusors. Podem distingir en la titularitat o l’autoria donat que mitjançant un contracte es pot cedir la titularitat d’una obra.

Segons Rodriguez (2003) hi ha dos tipus de de drets, els morals i els patrimonials. Els drets morals de l’autor són irrenunciables i inclouen publicar o no, si vol fer ús d’un pseudònim, reconeixement i respecte cap a l’obra, accedir a l’obra encara que estigui en possessió d’una altre, modificar l’obra i retirar-la del comerç. Els drets patrimonials es poden cedir a un tercer i afecte a la reproducció, a la distribució, a la comunicació pública i a la transformació de l’obra. 

En quan a les llicències, podem dir que són els usos que es poden o no es poden fer d’una obra. El copyright indica que una obra té tots els drets reservats i tot el contrari és el Domini Públic. Però també han aparegut llicències alternatives com Creative Commons que permeten fer usos menys restrictius però conservant els drets sobre l’obra. 

Hi ha sis tipus de llicències de Creative Commons que sorgeixen de la combinació de quatre factors: reconeixement, si es permet l’ús comercial, si permet transformar l’obra i com s’han de compartir les obres derivades. Les sis llicències són les següents: reconeixement (by), Reconeixement-NoComercial (by-nc), Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (by-nc-sa), Reconeixement-NoComercial-SinObraDerivada (by-nc-nd), Reconeixement-CompartirIguales (by-sa) i Reconeixement-SinObraDreivada (by-nd); (al esquema annex a l’entrada s’especifica allò que permet cada llicència).  

mapa conceptual elaborat a classe

De les implicacions educatives de la Web 2.0 parteix l’Educació 2.0 que implica un canvi de perspectiva en diversos aspectes com passar del processament de la informació lineal, seqüencial i jerarquitza al fragmentat, discontinu i hipermèdia, passar de la transmissió de la informació a la construcció del coneixement, partint de l’autonomia i l’autoregulació per a fomentar l’autoaprenentatge, a més ja no s’aprèn només a l’escola sinó que també s’aprèn en situacions informals la qual cosa fomenta l’aprenentatge col·laboratiu i interconnectat i tot això ha provocat uns canvis de rols tant en alumnes com en docents. 

Així mateix, ha generat uns reptes fruit de les noves necessitats en l’àmbit educatiu com l’aparició de noves estàncies de formació, més entorns tecnificats a disposició de l’alumnat i del professorat, centrar la formació en l’alumnat, articulació de l’aprenentatge en torn a allò sincrònic o asincrònic, formació de noves competències i capacitats, alfabetització digital i la necessitat de configurar xarxes de formació. 

Per tal d’afrontar aquest reptes i noves condicions socials, no es suficient amb la alfabetització tradicional, per tant es necessari que l’escola treballi no només les eines informàtiques sinó que l’alfabetització digital tingui un caràcter crític i reflexiu, es a dir, coneixement, capacitat i actitud donat que, actualment trobem tanta informació que hem de ser capaços de triar-la, analitzar-la, produir-la i fer-la nostra. A qui no li ha passat alguna vegada que ha cercat alguna cosa i li ha sortit 18 milions de resultats en 0,47 segons?  Això és el que acaba de sortir en google quan he cercat competència digital. Bé, hem de ser competents, tant mestres com alumnes, i no sols aprendre a seleccionar la informació que cerquem sinó també hem de saber fer ús d’aquelles eines que ens facilita Internet. 

Els textos escrits: bolgs, wikis...; l’àudio: podscats...; fotografies: flikr, instagram...; vídeo: youtube... són elements que podem emprar amb les eines 2.0. en la seva implicació educativa i la creació multimèdia.

Tots aquest reptes i canvis en l’educació, no només afecten als continguts i als procés d’ensenyament-aprenentatge sinó que també han provocat canvis en els rols tradicionals del professor i dels alumnes. 

imagen: https://flic.kr/p/7YKwTt

El mestre jo no és un transmissor de coneixement sinó que juga diferents papers en els entorns d’aprenentatge en xarxa com:

·       Amplificar: els coneixements del mestres arriben a molta més gent mitjançant les xarxes socials comper exemple Twiter.

·         Mestre curador: preveu coneixements i crea espais on els alumnes podem connectar aprenentatges i crear relacions.

·         Exploració activa: obri camins per donar sentit a l’entorn social.

·         Filtra: selecciona els recursos més efectius.

·         Engloba: revela i estructura el contingut al llarg del curs i no per aldelantat.

·         El mestre com a model i presència i identitat a les xarxes.

Pel que fa rol de l’alumne, també ha canviat ja que la utilització de xarxes. Segons Cristòbal Suárez Guerrero a l’article la función educativa del “otro” , tradicionalment només s’aprenia del mestre, ara amb Internet i totes les eines que aporta, les parets de l’aula són es rompen per donar pas a diferents agents educatius, altres accions educatives com compartir, conversar, col·laborar en xarxa, tant amb especialistes com altres alumnes i d’una manera bidireccional. Ara hi ha molts “altres” dels quals podem aprendre. I per això, penso que es fonamental treballar la competència digital i la formació tant de docents com alumnes per tenir una mirada crítica i reflexiva per tal de no creure tot allò que podem cercar a la Xarxa. 

mapa conceptual elaborat a classe

En definitiva, el haver treballat amb molta profunditat aquest tema 2, he conegut la Web 2.0 ja que no tenia ni idea d’aquest concepte així que tot s’ha transformat en un nou aprenentatge, tant com alumna com a futura docent. 

És cert que moltes de les eines, de les quals he parlat al llarg de l’entrada ja les coneixia, algunes més i altres menys, algunes ja les he fet servir i altres no, però tot aquest tema m’ha servit per contextualitzar i donar una fonamentació teoria dels recursos que trobem a la Xarxa, de les seves implicacions educatives i cóm extrapolar-ho a l’aula i he après com fer bon ús i compartir la feina d’altres persones d’una manera ètica i des del respecte a la propietat intel·lectual. 

Tots aquests aprenentatges han transformat la meva perspectiva cap a l’ús de la tecnologia en l’àmbit educatiu i cap al rol del mestre i del alumne, que també s’han vist afectats per tots els canvis que les TIC han produït en la societat i dels quals, com a futura mestra, he de ser conscient a l’hora de treballar  a l’aula.

Aquí us deix aquest vídeo de Manuel Area que m’ha ajudat molt a comprendre aquest tema.

 

Recursos i fonts consultades:

Cabrero (2009) Educació 2.0. Capítols 1 i 8.

Suvires i Galacho (2011). Derechos de autor y propiedad intelectual en Internet.

La función educativo del “otro” . Cristóbal Suárez.

El rol docent en entros d’aprenentatge en xarxa. Traducció Siemens (2010).